Anar al contingut
Idioma

Vaig començar de zero, vaig començar tard… però vaig començar.

Jo, Mapa.
Mapa y Axel

Mapa y Axel

C77

C77

Axel

Axel

La COVID-19 em va trencar el futur, jo el vaig pintar de nou.

Em vaig quedar sense feina i vaig guanyar un destí: pintar.

Projectes impossibles, fets possibles.

Soc barceloní, nascut el 1977. Em coneixen com a Mapa des del 2020 i la meva obsessió és clara: fer possibles els projectes que altres veuen impossibles. No espero encàrrecs. Els creo. Dia rere dia. Des de zero.

Amb Copyright77, el meu estudi d’art a Barcelona, em vaig convertir en el meu propi client. No pinto per agradar. Pinto perquè ho necessito. Així vaig començar: creant sense esperar res a canvi. Ara, espero vendre’t el meu art.

Saps qui és l’Isra Bravo? Com diu ell, això de canviar el món… sona bé en un discurs barat. Jo no. Jo pinto. El que em plantejo és més simple: deixar empremta en qui es creui amb el meu art. Però no només a casa meva.

Per què t’ho dic? Perquè igual que l’Isra Bravo sóc pare i tinc un nen que encara té les dents de llet… i també cada nit l’adormo amb contes que invento només per a ell. I ja em diu: “papa, m’agraden els teus quadres”.

L’ànima. L’origen. L’espai.

Copyright77: el meu estudi, les teves parets… si t’atreveixes.

Bonic és fàcil. Inoblidable ho faig jo.

Definir el que faig no és fàcil. I millor així. Perquè allò fàcil avorreix. El meu art no combina amb el teu sofà. Combina amb el teu cap. Pinto per deixar cicatrius a la memòria, no per decorar parets.

El que faig és un còctel salvatge: una mica d’allò abstracte, una picada d’ullet al dripping més desfermat d’en Pollock i l’osadia de barrejar estils com qui trenca les regles amb un somriure. En cada peça trenço esquemes, o no seria art.

No vinc d’acadèmies ni de títols penjats a la paret. Vinc d’alguna cosa més salvatge, més poderosa: l’automotivació. Aquest motor que no s’apaga mai. Aquest motor que jo en dic creativitat.

No crec futurs. Creo realitats noves. Allò bonic s’oblida. Allò incòmode, allò potent, allò estrany… queda. Això és el meu. Si vols una obra que no sigui “bonica”, sinó inoblidable, és teva... si t’atreveixes a comprar-la.

El meu temps.

Després d'anys de cerca, ara em dedico a allò essencial.

NO em segueixis.

Després de molt camí recorregut, avui sé molt bé a què vull dedicar cada minut. No em trobaràs a Instagram pujant stories ni a TikTok ballant per aconseguir likes. Ni m'agraden les xarxes… ni tinc temps per a elles. Cada minut ho dedico a allò que realment importa: crear obres úniques per als que ja han decidit emportar-se l'art a casa. I així vull que segueixi sent.

Em vaig cansar del circ digital. De perdre temps, de pidolar atenció i alimentar algoritmes que no entenen art. Si encara queda alguna xarxa meva per aquí, NO em segueixis. No trobaràs postureig, ni consells, ni la meva vida a stories. Ara, si de veritat vols donar suport a la meva feina, saber quan neix una nova obra o tenir accés abans que ningú a col·leccions limitades, hi ha una sola cosa que sí que val la pena:

Subscriu-te al meu newsletter.

Aquí és on comparteixo l'important. Sense soroll. Sense algoritmes. Només art i veritat directa a la teva safata. Perquè apuntar-te al meu newsletter no és “una subscripció més”. És entrar en un lloc on molt pocs tenen accés. Si vols entendre el meu art més enllà del llenç o la figura de fusta massissa, si vols conèixer el que no es veu a simple vista… El que rebràs és contingut que no comparteixo a cap altre lloc.

Mapa, m'apunto al teu newsletter.

Més que art: la història al darrere i la teva clau a l’ànima de l’obra.

Amb cada obra t’entrego un document escrit i signat.

La història que ningú més coneixerà, només tu.

L’art que compres… t’explica un secret.

Et diré una cosa que pocs saben: cada vegada que acabo una obra, hi deixo una part de mi. No és només pintura, ni formes, ni colors. És una història que necessitava sortir.

Cada peça té un nom. I no és casualitat. És la pista de la història que s’hi amaga al darrere. Per això, amb cada obra que compres a copyright77.com, reps un document únic: la història completa de la peça, explicada per mi.

Aquí és on passa la màgia: quan la fas teva, alguna cosa canvia. Allò que va néixer de mi, comença a parlar de tu. I sense adonar-te’n, una nova història comença a escriure’s. La teva.

No busquis “un quadre bonic”. Busca l’obra que et remogui per dins. La que, en mirar-la, et digui en silenci: “sóc per a tu.”

Si l’has trobada, no la deixis escapar.

Està esperant penjar-se a la teva paret i començar a parlar amb tu.

Vull buscar la meva obra.
Prou parets mortes. Fes-les cridar!
Vols una obra brutal?

Obres que no s’obliden. Agosarades, úniques i fetes per als qui van per lliure.

Les creo en exclusiva per a tu.

Explica-m’ho millor